L’obra explicava que uns adolescents van fer un treball amb parelles a l’aire lliure, dues noies que es deien, Twister i Web, van anar a una casa de pagès petita perquè plovia molt i és la primera opció que van trobar.
Després arriben dos nois, Karim i Matrix. En Matrix era el noi que no li parla ningú, es invisible. En Karim era el que feia les feines de casa.
Al cap d'una estona es va inundar el pont, així que van dormir a la casa de pagès.
L'endemà, en Karim, va anar a fora a veure si trobava algú de la seva classe i al final els altres el van anar a buscar. Al final tots es van fer amics i en Matrix ja no va ser invisible.
L’obra de teatre explica que no sempre els nens han de jugar amb coses de nens també poden jugar amb coses de nenes, igual amb les nenes, que també poden jugar amb coses de nens no amb de nenes.
He triat aquesta imatge perquè no sempre els nens han de jugar amb cotxes, robots, etc. Ni tampoc les nenes amb princeses, nines, etc. Així que els nens poden jugar a coses de nenes i nenes poden jugar a coses de nens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada